Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes…
El Judes
Cinematografia
Pel·lícula del 1952; ficció de 101 min., dirigida per Ignasi F. Iquino).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952 23031967 en català,…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
curses d’orientació

Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
monestir de Poblet

Panoràmica del monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…
Història 2017
Història
Com no podia ser d’altra manera, el 2017 van tenir rellevància nombrosos treballs relacionats amb l’actualitat política catalana o que hi tenen un clar rerefons JB Cullà va signar El tsunami , una anàlisi de la important transformació que ha patit el panorama de les forces polítiques al Parlament des de la darrera dècada del segle XX Francesc Marco va publicar La generació de la independència , un seguiment d’aquest moviment amb una cronologia similar a l’anterior També cal esmentar el treball del britànic Andreu Dowling, que va presentar La reconstrucció nacional de Catalunya , en què s’…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (III)
La imatge com a complement del text Tal com suggereix Gallego, s’haurien de completar els estudis sobre gravat analitzant els aspectes de la seva incidència social per mitjà de la informació que subministren els reglaments administratius del llibre En aquest sentit, cal remarcar el missatge comú que compartien llibre i estampa, no solament en aquells textos en què la illustració era imprescindible per a la comprensió dels continguts, sinó també en tots els altres llibres que únicament disposaven d’una estampa per a la portada o per al frontispici D’entre els primers cal fer esment, sobretot,…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de l’angle nord-est D Ferran L’església vella es troba situada a la riba esquerra de la riera de Rellinars, afluent del Llobregat, en una zona elevada, sobre un meandre d’aquesta riera Mapa 392M781 Situació 31TDG068104 S’hi accedeix per un camí, d’uns 800 m de llarg, que parteix aproximadament del quilòmetre 17,8 de la carretera que uneix Terrassa i Castellbell i el Vilar El camí es troba, anant en sentit a aquest últim poble, a la banda esquerra, ja passat el nucli urbà de Rellinars, poc abans d’arribar al pont que travessa la riera prop de la…