Resultats de la cerca
Es mostren 2067 resultats
John Portman
Arquitectura
Arquitecte i promotor nord-americà.
Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta impulsà a través de…
John Ogdon
Música
Pianista i compositor anglès.
Estudià al Royal Manchester College of Music 1945 i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group , interpretant la seva pròpia música, així com obres de M Davies Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm 2 de J Brahms L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra Juntament amb V Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F Liszt i de F Busoni, del qual…
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…
John C. Caldwell
Demografia
Demògraf australià.
Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…
John Boyd-Orr
Història
Científic britànic.
Primer baró de Brechin Estudià l’erosió del sòl i el desenvolupament de la moderna metodologia agrícola, i s’especialitzà en dietètica Rector i canceller de la Universitat de Glasgow 1942-46, i president de la FAO 1945-48, fou premi Nobel de la pau 1949 És autor de Food, Health and Income 1936 i Food and the People 1941
John R. McCulloch
Economia
Comunicació
Economista escocès.
Director 1818-20 del diari liberal The Scotsman i professor d’economia política de la Universitat de Londres 1828-32, fou un gran propagador de les teories de l’escola clàssica Edità obres de Smith i de Ricardo i publicà un dels primers estudis del pensament econòmic Discourse on the Rise, Progress, Peculiar Objects and Importance of Political Economy , 1824, l’obra de referència Statistical Account of the British Empire 1837, i l’exhaustiva Literature of Political Economy 1845
John Ellis McTaggart
Filosofia
Filòsof anglès.
Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27
John Le Carré
Literatura anglesa
Pseudònim del novel·lista anglès David John Moore Cornwell.
Format a les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, amb un parèntesi de dos anys 1950-52 en què serví a l’exèrcit com a oficial d’intelligència supervisant agents de graduació inferior en estats del bloc soviètic Després de dos anys com a professor a Eton, el 1958 ingressà al Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg, i a partir del 1960 als serveis d’intelligència de l’MI6 Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novelles, que el convertiren en un clàssic del gènere d’espionatge Centrà les primeres obres en la guerra freda , i en…
John Bacon

John Bacon
Escultura
Escultor anglès, autor d’obres de tema clàssic (Enees), d’escultures de contemporanis (Jordi III, Pitt) i d’alguns mausoleus a l’abadia de Westminster.
Membre de la Royal Academy 1761 El seu fill John Bacon , dit el Jove Londres 1777-1859, continuà la seva obra
John Barrymore
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de John Blythe, actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938
