Resultats de la cerca

El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer Romanticisme,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la  Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan  com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon…

Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de…

És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies

Estudià percussió a la Royal Academy of Music Fundador i director de la Liverpool Sinfonia 1970-72, director assistent de la BBC Scottish Orchestra i de la Royal Liverpool Philarmonic Orchestra 1977-80, el 1979 debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles i en 1980-88 assumí la titularitat de la Simfònica de Birmingham Debutà al Covent Garden el 1990, el 1993, a Salzburg i el 1987 a l’ Orquestra Filharmònica de Berlín El 1999 els músics d’aquesta formació el designaren director artístic per a la temporada 2002-03 en substitució de Claudio Abbado Romangué com a titular fins el…

Indica un tempo lleugerament més ràpid que l' adagio Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent més breu o de textura relativament més lleugera que l' adagio Un dels exemples més coneguts és el quart moviment de la Cinquena simfonia de Mahler

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra