Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Joaquima Santamaria i Ventura
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Joaquima_Fabregas_Santamaria.jpg)
Joaquima Santamaria i Ventura
© Família Fàbregas i Santamaria
Literatura catalana
Escriptora, coneguda literàriament com Agna de Valldaura.
De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular , L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers 1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille, Ridolta aplech de poesias 1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…
,
Désiré N’kaoua
Música
Pianista francès d’origen algerià.
S’inicià en la música quan tenia quatre anys Es formà primer a l’Escola de Belles Arts i després al conservatori de la seva ciutat natal L’any 1948 ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lazare Lévy Posteriorment ho fou de Lucette Descaves, i es perfeccionà amb Marguerite Long Entre el 1955 i el 1958 fou convidat per la Filharmònica de Berlín, el 1958 debutà a París, i el 1961 aconseguí el primer premi del Concurs de Ginebra Des del 1967 és professor del Conservatori de Versalles L’any 1974 estrenà el Concert per a piano de J Bruzdowicz, que li fou dedicat Ha realitzat el…
Torre d’Escaló (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Esvelta torre que es dreça sobre la vila closa d’Escaló, perfectament conservada, amb la porta d’accés a més de mitja alçada J Tous Torre situada sobre el poble d’Escaló, al costat del torrent d’Escart S’hi domina tot aquest sector baix de la Vall d’Àneu Davant seu hi havia el monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486125 Del costat del poble d’Escaló, anant de Llavorsí cap a Esterrid’Àneu, hi ha la pista asfaltada que mena a Escart…
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
el Palau d’Anglesola
Església del Palau d’Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al N del de Mollerussa.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Golmés
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099952.jpg)
Golmés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al centre de la plana homònima.
Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les…
Torre de la Candela (l’Aldea)
Art romànic
Situació Construcció defensiva que, com moltes altres, vigilava la desembocadura de l’Ebre a l’edat mitjana ECSA - J Colomé Torre situada a la plana, a la riba esquerra de l’Ebre, a mig camí entre el castell d’Amposta i la torre de Burjassénia Mapa 32-20 522 Situació 31TBF966110 Per a accedir-hi cal sortir des d’Amposta pel pont penjant i agafar la desviació que hi ha a l’esquerra abans de passar el pont que salva la carretera de sortida de l’autopista Un cop en aquesta carretera, i a uns 100 m, cal girar a la dreta, passant per sota d’aquest últim pont A causa de…
música de Tarragona
Música
Música desenvolupada a Tarragona (Tarragonès).
Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…
Castell o el Castellàs d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Fortalesa d’enigmàtica història, situada al nord del poble d’Espirà, al capdamunt d’un turó sobre la vall del Lentillà ECSA - A Roura Les ruïnes del castell d’Espirà, conegut popularment com el Castellàs, s’alcen al nord del poble d’Espirà de Conflent, al cim d’un serrat que domina la vall del Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 27” N - Long 2° 30’ 5” E Per a arribar-hi cal agafar, desde la carretera N-116 entre Vinçà i Marquixanes, la carretera D-25, que segueix parallela a la riba esquerra del riu Lentillà fets uns 2 km per aquesta carretera, abans d’arribar al poble d’…