Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Salvador de Samà i de Torrents

Salvador Samà, Marqués de Marianao
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Besnebot de Salvador Samà i Martí Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 d’abril del 1797 - l’Havana, 24 de juny de 1866, n’heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i a les Filipines També heretà el marquesat de Vilanova i la Geltrú concedit a la seva mare, Rafaela de Torrents i de Higuero, el 1889 S'afilià al partit liberal i fou diputat a corts per Gandesa 1891-96 creat gran d’Espanya 1893, fou senador vitalici Fou alcalde de Barcelona 1905-06 i 1910-11, membre de les juntes organitzadores de les exposicions de Barcelona del 1888 i del 1929 i regidor de l’ajuntament de…
L’aire d’un crim
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT El aire de un crimen 1980, de Juan Benet GUIÓ Gabriel Castro, AIsasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo FOTOGRAFIA Joan Gelpí Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramiro Gómez, Josep Maria Espada decorador MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Francisco Aguarod, Luis Fatás INTERPRETACIÓ Francisco Rabal el coronel, Maribel Verdú La Chiqui , Fernando Rey Fayón, Chema Mazo el capità Medina, Ramoncín, Miguel Rellán dr Sebastián, María José Moreno La Tacón , Germán Cobos Amaro, Ovidi Montllor, Terele Pávez, Rafaela Aparicio,…
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
missionera dels Sagrats Cors de Jesús i Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Campos (Mallorca ) el 1891 per Sebastiana Lladó i Sala, dita, com a religiosa, Maria Rafaela del Cor de Jesús
.
El fi de la congregació és la formació de la infància i de la joventut, la cura de malalts i la propagació de les devocions als cors de Jesús i de Maria
Santa Maria de Jerusalem
Convent
Antic convent de monges franciscanes observants, fundat a Barcelona el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma.
Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare…
Vallgornera

Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…