Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona 1526, arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543 Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol 1540, 1551, 1556 Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català vers el 1546 escriví un…
Santa Maria Savall (Balenyà)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…
Francesc Tarafa i Savall
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comandatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt…
Francesc Tarafa i Savall
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Beneficiat de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers Ordenat sacerdot 1524, fou beneficiat de la seu de Barcelona 1526, el seu arxiver probablement des del 1529 i també canonge 1543 Feu quatre estades a Roma entre el 1540 i el 1556, durant les quals entrà en contacte amb humanistes italians Com a arxiver inicià el 1536, en català, la sèrie Exemplaria , una crònica de la seu amb la compilació i inventari de documents l’ Speculum de la Pia Almoina, el qual inclou un petit armorial dels canonges de la seu de Barcelona i un extens episcopologi en llatí, acabat el 1547…
Lluís Puig i Savall
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en drets, exercí de mestre És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos 1864, Cartilla de economía política 1864, Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo 1882 i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d’una refutació dels errors comunistes i socialistes 1883
Castell de Rocamur (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de…
Castell de Pera (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el…
Castell de Vallverd (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns vestigis de murs
Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església decorada amb arcuacions llombardes i sobrealçada en èpoques posteriors E Pablo L’església de Sant Feliu de Vallcarca és situada a uns 605 m d’altura, dalt d’un petit turó molt a prop del mas de l’Armengol L’antic cementiri de l’església corre parallel al mur sud de l’edifici Les restes de l’antic mas Comas es troben en un nivell inferior, a tocar amb el recinte del cementiri Mapa 363M781 Situació 31TDG218173 L’accés més senzill per anar a l’ermita es troba a la carretera que va de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders Just després d’un revolt…
Sant Jaume de Vallverd (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció E Pablo L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud És construïda sobre un gran bloc de pedra L’envolten totalment una vegetació densa i pins Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església Mapa 363M781 Situació 31TDG231138 Del poble de Sant Llorenç…