Resultats de la cerca

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i cristiana

El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell

La incorporació, a partir del 1282, del regne de Sicília –que el 1266 havia passat de mans normandes a mans franceses– a la confederació Catalanoaragonesa, formada per quatre estats Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat estat Montpeller, va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó, la de la progressiva formació de l’imperi Català L’imperi català del segle XIII al XVI Es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió, aquest imperi fonamentalment marítim com ho van ser, més tard, el britànic i l’holandès inclogué territoris, sovint costaners,…

La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i el serir …

Taula de les àmfores de la Bètica trobades amb més freqüència a Catalunya A Fonollà Quan parlem de contenidors ceràmics per al transport de productes parlem bàsicament d’àmfores Estudiarem seguidament en diverses fitxes les àmfores antigues tardanes localitzades a Catalunya, bo i classificant-les segons el lloc de procedència També es tractarà un cas de reutilització d’àmfores com a lloc d’inhumació Àmfores de la Bètica Des del començament de l’imperi, la Bètica, el sud de la Península Ibèrica, va subministrar a Roma i a la resta de províncies dos productes fonamentals l’oli i les salaons de…

L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts…