Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
exercicis espirituals
Cristianisme
Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.
El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…
Francesc Cassú i Jordi
Música
Músic i compositor.
Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003, A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on…
,
cooperador parroquial de Crist Rei
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada el 1928 per Francesc de Paula Vallet i Arnau i dedicada a la renovació espiritual de les parròquies a través de l’evangelització dels adults.
Fou aprovada per la Santa Seu el 1979 i el 1985 tenia sis cases
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
Obra d’Exercicis Parroquials
Història
Moviment fundat a Manresa el 1922 pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat d’ajudar a perseverar en els compromisos de vida individual cristiana i difondre la pràctica dels exercicis ignasians entre la població masculina.
S'estructurà en les Lligues Parroquials de Perseverança, esteses arreu de Catalunya i impulsades des de Barcelona per la junta de govern de la Federació de les Lligues En abandonar el seu fundador l’orde jesuïta 1928, l’Obra fou fraccionada en diòcesis 1929 En 1936-39 fou objecte de persecució, i el 1939 fou refundada, si bé absolutament castellanitzada, d’acord amb les directrius del govern franquista
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…
Obituari 2011
Relació de personatges que han traspassat l'any 2011 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Joan Agut i Rico Barcelona, 29 de novembre de 1934 – Barcelona, 6 de novembre de 2011 Editor i escriptor Eliseo Alberto l’Havana, 10 de setembre de 1951 – Mèxic DF, 31 de juliol de 2011 Escriptor cubà Géza Alföldy Budapest, 7 de juny de 1935 – Atenes, 6 de novembre de 2011 Historiador i epigrafista hongarès August Algueró i Dasca Barcelona, 23 de febrer de 1934 – Torremolinos, Andalusia, 16 de gener de 2011 Compositor, arranjador i…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…