Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Bálint Bakfartk
Música
Llaüstista i compositor hogarès, conegut també com Valentinus Greff Bakfark.
Fins l’any 1540 s’educà i treballà a la cort reial hogaresa Visqué després a França i a Polònia, donà concerts per tot Europa, i s’establí definitivament a Itàlia És autor de transcripcions que adapten peces corals coetànies a una tècnica instrumental original, i de fantasies que combinen la tècnica d’imitació contemporània amb les tradicions peculiars del llaüt Les seves obres foren publicades en dues colleccions IntabulaturaLiber Primus Lió, 1553 i Harmoniarum Musicorum Cracòvia, 1565
bec d’esclop

Bec d’esclop
Peter Halasz (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell camallarg, ciconiforme, de la família dels cicònids, d’un metre aproximat d’alçada i amb el plomatge de tons grisos.
Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics
Anatomia de l’aparell respiratori
Anatomia humana
L’aparell respiratori és format per una sèrie d’estructures que s’adapten a la realització d’una funció vital l’intercanvi de gasos entre l’aire atmosfèric i l’interior de l’organisme, indispensable per al manteniment, en la sang, dels nivells d’oxigen i diòxid de carboni adequats per al metabolisme de les cèllules Algunes d’aquestes estructures, les vies respiratòries, permeten l’entrada de l’aire en l’organisme en condicions adients altres estructures especialitzades, els pulmons, permeten l’intercanvi de gasos amb la sang
anabàntids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes, integrada per peixos de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa…
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros que l’espècie…
Adaptadors i Assessors Lingüístics Associació Professional de Traductors
Associació professional fundada el 1993, entre altres, pel traductor i professor Antonio Forés.
Agrupa una vintena dels traductors professionals de textos audiovisuals que treballen al País Valencià en l’àmbit de la televisió i el cinema, així com diversos adaptadors o ajustadors i assessors lingüístics Els seus afiliats tradueixen textos audiovisuals per al doblatge o la subtitulació, ajusten o adapten els seus textos segons les sincronies i restriccions que exigeix aquest tipus de pràctica traductora i, a més, assessoren lingüísticament les empreses audiovisuals encarregades de produir i editar els textos audiovisuals traduïts al català al País Valencià Entre els seus…
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’allunyen de la…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures,…
cigne

Cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…