Resultats de la cerca

Situació Vista del mur frontal de ponent, molt deteriorat, que mostra l’aparell original de l’edifici, una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt i el campanar d’espadanya de dues obertures, mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan L’església, juntament amb el mas que li fa costat, es dreça al fons d’una clotada afaiçonada que en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1 50000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781…

Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a…

Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…

El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…

Arquitectura civil i militar Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall La ciutat de Girona devia tenir un pes força gran dins la comarca del Gironès era una de les poblacions més importants de la Catalunya Vella La Girona d’abans de l’any 1000, com moltes de les ciutats de l’època anterior a la feudalització, es mantingué en primer lloc com a residència episcopal tenia unes muralles de tradició romana i feia de residència ocasional del comte i més usualment del vescomte A partir de l’any 1000, augmentà…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…