Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…
Castell de Segueró (Beuda)
Art romànic
Situació Una de les façanes de la casa fortificada J M Melció La construcció anomenada el Castell és situada poc més avall de l’església de Santa Maria de Segueró La part més antiga d’aquesta construcció sembla que és l’edifici de planta gairebé quadrada que hi ha a la part posterior, al seu angle nord-est Mapa 257M781 Situació 31TDG795767 Cal agafar, per anar-hi, una carretera de terra, que surt, a mà dreta, a l’entrada de Maià de Montcal i porta fins a Segueró Molt poc abans d’arribar-hi, hi ha, a mà dreta, la casa forta del Castell JBM Història L’any 1001, entre les esglésies que havien de…
El convent de Sant Domènec de Balaguer
Art gòtic
Clau de volta amb l’escena de la Coronació de la Mare de Déu i extrems dels nervis de la volta del presbiteri ECSA - GS El testament del comte d’Urgell Ermengol X, del juliol del 1314, ordenava construir un convent de predicadors a la partida de la Plana de Vilanova, a Balaguer, prop del cap del pont, i que es compressin llibres, calzes d’argent, robes, ornament i tot el necessari per a bastir el nou convent, on havien de viure un prior i dotze religiosos Del conjunt conventual, aixecat al llarg del segle XIV i el primer terç del segle XV, avui queden l’església, sense la façana original, el…
Santa Cecília de Molló
Art romànic
Situació L’església de Santa Cecília es troba situada al costat de llevant del poble de Molló, damunt un serrat situat en un vessant de la vall del Ritort Mapa 218M781 Situació 31TDG510889 Una vista de conjunt de l’indret de Molló en el qual hi ha situada l’església de Santa Cecília, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’església des del costat sud-occidental Cal notar al mur de migjorn i tocant a ponent el cos que surt i forma el conjunt de la porta d’entrada F Tur Hom pot accedir al poble de Molló per la carretera que porta al coll d’Ares des de Camprodon, població de…
Castell de les Bons (Encamp)
Art romànic
Situació Castell de les Bons Vista de la torre dita Torre dels Moros, abans de la restauració JM Ubach Els vestigis del que fou castell de les Bons es troben emplaçats al mateix indret i al costat de l’església de Sant Romà De manera que tant la situació com el camí per a arribar-hi són els mateixos Castell Al lloc de les Bons hi ha les restes del que fou un dels conjunts més importants d’època medieval que hi hagué a Andorra De les primitives construccions, a part l’església dedicada a Sant Romà, resta ben poca cosa Al peu d’aquest conjunt, segurament ben a prop del que devia ésser el nucli…
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
Mare de Déu dels Àngels de Vinganya (Seròs)
Art romànic
Situació Vista general del monestir, format per un conjunt d’edificacions que van del segle XIII al XVIII ECSA-JIRodríguez A poca distància al sud-oest del poble de Seròs hi ha l’antic monestir de Vinganya, format per l’església, el claustre i les edificacions residencials i d’explotació agropecuària Actualment és la seu del Centre d’Arqueologia de Vinganya de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs Mapa 31-16 415 Situació 31TBF821922 S’hi accedeix per la carretera LP-7041 que va de Seròs a la Granja d’Escarp, transcorreguts 2 km JXS-JRG Història Tot i que no es pot afirmar, sembla…
La pintura mural en l’alta edat mitjana i l’època preromànica
La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…