Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Pietro Pomponazzi
Filosofia
Filòsof renaixentista italià.
Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de privilegis…
Àmbit de Recerques del Berguedà
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada el 1982 a Berga.
Les activitats que duu a terme i que s’organitzen en diverses seccions de manera autònoma són les següents història, audiovisuals, art, etnografia i folklore, fotografia, ciències naturals Collectiu Berguedà de Ciències Naturals, geografia, bibliografia, economia, llengua i literatura S’hi realitzen presentacions de llibres, conferències, treballs audiovisuals que recorren el Principat, etc També es fan collaboracions amb entitats locals i comarcals ajuntaments, Consell Comarcal, etc i es vetlla pel patrimoni artístic, com ara la restauració de la casa de pagès El Bruc, a la Pobla de Lillet,…
predestinació
Religió
Cristianisme
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.
Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
llibertat
Filosofia
En contraposició al lliure albir, capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé.
La serra Gelada
La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base Ernest Costa La serra Gelada 218, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra Gelada o penyes de l’Arabí s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes o de 1’Escaleta i la de l’Albir La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra En…
teologia moral
Cristianisme
Part de la teologia que examina la conducta moral en el marc de la revelació.
En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…
Cullaira
Historiografia catalana
Revista editada per la Fundació Municipal Patrimoni Historicoarqueòlogic, dependent de l’Ajuntament de Cullera.
Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…