Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…
Francesco Rossi
Música
Nom de diversos compositors italians actius entre el 1650 i el 1725.
Es tenen dades d’un operista anomenat Rossi que treballà a Milà i que fou, a més, organista i mestre de capella Posà música a dos llibrets de Carlo Torre La ricchezza schernita 1658 i L’Arianna 1660 En 1669-72, un altre compositor italià, conegut per "Don Francesco Rossi", era mestre de capella al Conservatori de Nàpols De la seva producció musical només s’ha conservat l’oratori La caduta de gl’angeli , dos salms per a quatre veus amb violins i la cantata Vanne, foglio volante El 1697, un altre músic anomenat Rossi era mestre de capella al Conservatori de Venècia i probablement fou l’autor d…
Museo delle Terme
Museu
Museu de Roma, també anomenat Museo Nazionale Romano.
Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del segle V aC, el…
Assís
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX Conté pintures…
Ángel G. Gauna
Cinematografia
Guionista i ajudant de direcció.
Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…
Josep Castanyer i Fons

Josep Castanyer i Fons
© Família Muñoz Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
Edicions Catalanes de París

Catalunya sota el règim franquista, obra publicada per les Edicions Catalanes de París
Editorial
Editorial creada a París, el 1969, per Josep Benet, Romà Planas i Angelí Castanyer, amb la finalitat de publicar obres catalanes que la censura de la dictadura franquista no permetia de publicar a Catalunya.
Era l’equivalent català del Ruedo Ibérico castellà Les publicacions s’agrupaven en quatre colleccions “Frontera oberta”, dedicada essencialment al llibre de formació i informació política “Indesinenter”, de literatura “Fets i Documents” i “Els llibres blancs” on aparegué Catalunya sota el règim franquista, del mateix J Benet Dirigida per J Benet del 1969 al 1974, cessà les activitats el 1977
Gabriel Janer i Manila

Gabriel Janer i Manila
© Grup 62
Educació
Literatura catalana
Narrador, assagista i pedagog.
Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…
,