Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Enzo Cucchi
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
Ja'afar Muḥammad al-Numayrī
Política
Polític i militar sudanès.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat…
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la…
germànic | germànica

Expansió dels pobles germànics
© fototeca.cat
Història
Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…
Tahití

Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…
música de Malàisia
Música
Música desenvolupada a Malàisia.
La capital és Kuala Lumpur A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians Malàisia Occidental Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i…
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
Tibet

Paisatge del Tibet
© Corel / Fototeca.cat
País
País de l’Àsia central, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina, fronterera, al S, amb l’Índia, el Nepal i Bhutan.
La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…
Guinea Equatorial

Vista aèria de la capital de Guinea Equatorial, Malabo
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que comprèn una part continental (Mbini), situada entre el Camerun al N i el Gabon a l’E i S, i diverses illes del golf de Guinea: Bioko, Pagalu, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit; la capital és Malabo.
La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…