Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…
clistró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic emprat per a produir o amplificar oscil·lacions de freqüència molt elevada, basat en la modulació de velocitat dels electrons.
Consta d’un canó d’electrons, dues cavitats ressonants anomenades rumbatrons i un ànode o collector d’electrons El senyal d’entrada és aplicat a la primera cavitat, mentre que per la segona és recollit el senyal de sortida, amplificat Una variant d’aquest tub és el clistró reflex , que consta d’un sol rumbatró, i l’ànode, que fa de reflector, té un potencial negatiu
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…
anòdic | anòdica
multiplicador d’electrons
Electrònica i informàtica
Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat (fotomultiplicador).
El corrent electrònic és amplificat així per efecte de l’emissió secundària i recollit a l’ànode o collector
electrodiàlisi

Electrodiàlisi
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.
L’aplicació més important d’aquest fenomen és el dessalatge d’aigua salabrosa Els aparells d’electrodiàlisi són formats per un conjunt de celles, cadascuna de les quals és constituïda per un gran nombre de membranes que són, alternativament, selectives d’anions i selectives de cations, separades per unes peces de forma especial que les subjecten i permeten la circulació uniforme de les distintes solucions En un dels extrems hi ha l’ànode, i en l’altre, el càtode, la finalitat dels quals és establir un camp elèctric a l’interior de la cella L’aigua a tractar és introduïda a l’espai entre les…
cambra de deriva

Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
anió
Química
Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o més electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida (ions negatius dels cristalls iònics, de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos; carbanions de la química orgànica).
Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode
cadmiatge
Química
Operació electroquímica mitjançant la qual hom recobreix un metall oxidable (principalment acer i ferro) amb una capa de cadmi, que el protegeix de l’oxidació.
Hom empra com a electròlit generalment una mescla de cianurs de cadmi i de sodi en medi alcalí i, com a ànode, cadmi pur