Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Frontó Barcelonès

Frontó Barcelonès
AF CEC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 31 de maig de 1888 a Sant Martí de Provençals.
Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix…
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s…
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s…
Nicaragua 2011
Estat
Les eleccions generals del 6 de novembre van marcar l’agenda política i, en aquest context, la polarització entre el Govern i l’oposició va ser la pauta continuada durant tot l’any Després de les maniobres polítiques i jurídiques que el president Daniel Ortega havia fet per a guanyar el recurs d’empara que li permetés competir per a la reelecció, el 20 de març va presentar la seva candidatura amb el suport del Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN Aquesta acció va ser molt criticada, tant pels dirigents de l’oposició com pels líders dissidents del sandinisme, i, durant tota la…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de…
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…