Resultats de la cerca

El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure ∆G de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació En medi aquós, hom pot relacionar el pK b d’una base amb el pK a del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua K w , segons pK a + pK b = pK w , a qualsevol temperatura En aquestes condicions, un valor petit de pK a indica un àcid fort o una base feble acidesa

És miscible amb aigua i amb la major part de dissolvents orgànics, exceptuant els hidrocarburs saturats Dissol diverses sals inorgàniques És venenós Hom l’obté per deshidratació de l’acetamida o com a subproducte de la fabricació de l’acrilonitril a partir de propilè i amoníac És utilitzat en síntesi orgànica, per a preparar l’acetamidina i diverses altres substàncies com a dissolvent industrial, especialment per a extraccions en la recerca com a dissolvent per a valoracions en medi no aquós, i quan cal un dissolvent polar de constant dielèctrica més aviat alta, capaç de promoure…

Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de…

Existeixen diferents tipus d’adobadora d’acord amb les diverses classes i l’estat dels adobs Hom classifica les adobadores segons el producte a distribuir Les adobadores d’adobs granulats o pulverulents corresponen als tipus d’adobs més clàssics Les adobadores d’adobs líquids són les més emprades modernament, atesa l’eficaç assimilació i l’acció immediata i homogènia dels adobs dissolts o en suspensió en un medi aquós, o pròpiament líquids els adobs en suspensió són distribuïts mitjançant cisternes mòbils els adobs en dissolució composts nitrogenats i oligoelements mitjançant…

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del cristallí o…

A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en…

La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les…

Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte de pasta…

Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments…