Uveïtis anterior: iritis i irido-ciclitis

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull. Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupil·la, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris. En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament. Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis, i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis.

La causa pot ésser variada: traumatismes, cossos estranys, afeccions del cristal·lí o infeccions. De vegades, es presenta en el curs d’una infecció o una altra alteració general com ara xarampió, varicel·la, rubèola, sífilis, tuberculosi o gota. D’altra banda, també hi ha involucrats mecanismes al·lèrgics en la producció de la inflamació. De totes maneres, en més del 50% dels casos hom no en pot identificar l’origen.

Entre les manifestacions, hi ha un canvi de la coloració de l’iris, contracció pupil·lar permanent, dolor ocular, disminució de l’agudesa visual, llagrimeig, fotofòbia i, fins i tot, envermelliment ocular. L’evolució d’aquesta malaltia pot ésser aguda, i en aquest cas se soluciona en un lapse de dies o poques setmanes, o bé crònica, de manera que persisteix durant mesos. No és estrany que la inflamació es repeteixi, perquè pot venir donada per mecanismes al·lèrgics no ben coneguts, el desencadenament dels quals no pot ésser previst ni controlat.

D’altra banda, és possible que es presentin complicacions d’aquesta malaltia. Així, de vegades genera una alteració del cristal·lí, on es formen cataractes o opacitats. També pot provocar cicatritzacions de l’iris que obturin la pupil·la o impedeixin el drenatge de l’humor aquós elaborat al cos ciliar. En aquest cas, pot causar un glaucoma secundari, és a dir, un increment de la pressió intraocular deguda a l’acumulació excessiva d’humor aquós que, sense tractament, pot comportar una ceguesa.

El tractament requereix un repòs complet de les estructures oculars. En aquest sentit, hom indica col·liris midriàtics que mantenen la pupil·la dilatada, i cicloplègics, que mantenen en repòs el múscul ciliar. Quan es coneix l’origen de la malaltia, en canvi, hom procedeix a tractar-la, per exemple, amb medicaments antibiòtics en el cas d’infeccions o fàrmacs corticosteroides si és deguda a una reacció al·lèrgica.