Resultats de la cerca

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí…

Llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha impulsat iniciatives de formació i inserció laboral i social, amb la participació, entre d’altres, en el programa ORDIT de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques IGOP de la UAB i la Fundació Jaume Bofill, en el programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic d’ESADE, en tasques de formació professional a l’empresa Aqua Development Network 2011-15, com a coordinador de projectes de mediació sociolaboral juvenil EIXAM i en l’organització de tallers ocupacionals per a joves Collaborà amb l’Institut de…

Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol   i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant primer premi…

Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius  El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que donà lloc a la…

L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la considerà una…

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…

Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill…

És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…

L’església de Sant Iscle, a la part alta de la poblado, és un edifici rectangular del segle XVIII al qual fa costat un baix i massís campanar de torre, que aprofita murs d’una església anterior a l’actual, potser d’època romànica, però en tot cas sense cap característica que mereixi destacar-se Una làpida de la façana de l’església recorda la resistència que el sometent local va fer als francesos els anys 1808-1809, cosa que salvà la població del saqueig El seu terme original anava del Montnegre a la mar i comprenia tot el terme actual de Canet de Mar La primitiva església, existent el 1032,…

Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la…