Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
araban
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids de fórmula (C 5
H 8
O 4
) n
formats per unitats de l’arabinosa unides per enllaços glucosídics.
Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits
castellet de Costurera
Història
Antiga fortificació de la vall de Seta, situada dins el municipi de Balones (Comtat).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest tenia 15 focs el 1602, agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera
espessidor
Alimentació
Additiu alimentari del grup dels estabilitzadors que hom empra per a mantenir o augmentar la consistència o la viscositat d’un producte (begudes, salses, brous, sopes, etc).
L’espessidor, a més, evita, a voltes, les disminucions de volum del producte alimentari en el decurs del temps Les substàncies espessidores més utilitzades són les gomes aràbiga, de garrofí, guar, guta, karaia, tragacant, xantana, l’agar, els alginats, els carragenats, les pectines, la gelatina, els midons, la cellulosa i derivats i d’altres
Lleonard Jaques
Metge.
Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564
cànon apostòlic
Dret canònic
Nom amb el qual és designada cadascuna de les tres col·leccions canòniques.
La més antiga és la dels Cànons eclesiàstics dels sants apòstols , i comprèn trenta regles, redactades en llengua grega, a Síria o Egipte, al principi del segle IV Els 85 cànons grecs o cànons apostòlics probablement daten dels segles V i VI Els 127 cànons dels apòstols , en llengua aràbiga, reprodueixen materials grecs anteriors Tradició apostòlica , Constitucions apostòliques
Abū-l-Qāsim al-Šabbī
Literatura
Poeta i assagista tunisenc.
De formació exclusivament aràbiga i sense haver tingut accés a les literatures europees, fou un creador original que introduí innovacions de forma i de contingut en la poesia àrab, amb versos molt rítmics, recollits en un dīwān La seva poesia és cada vegada més valorada Escriví, d’altra banda, un estudi sobre la imaginació poètica entre els àrabs
Aḥmad Šawqī
Literatura
Poeta àrab egipci.
Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren Visqué a Barcelona 1915-19 Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” 1927 És autor d’un divan Al-Šawqiyyat i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga
Francisco d’Almeida
Història
Militar
Almirall i primer virrei de les Índies portugueses.
Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal
Hob
Música
Abreviació utilitzada per a referir-se al catàleg temàtic de les obres de J. Haydn dut a terme per Anthony van Hoboken (Joseph Haydn: Tematisch-bibliographisches Werkverzeichnis, Magúncia, 1957-78).
Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25