Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Seguiment d’ocells comuns de Barcelona
Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
Gavià fosc
El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador regular força escàs, però segurament…
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…
Musaranya comuna
La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra És…
arbre del paradís

Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
Les illes Medes
Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental