La musaranya comuna (Crocidura russula) es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles. Se separa de la musaranya dels jardins (C. suaveolens) fonamentalment pels caràcters cranials. Les seves mesures corporals són les següents: 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g.
Jordi Muntaner.
És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts. Les potes són gràcils, el musell allargat i els ulls petits. Les orelles són ben visibles. El pelatge és dens i curt i la seva coloració varia en funció de l’edat de l’animal i de l’època de l’any. Els exemplars joves presenten la zona dorsal i ventral de color gris. En els adults d’estiu, el dors i els flancs són marrons i el ventre gris, si bé al llarg d’aquesta estació van adquirint, progressivament, tonalitats marronoses. El pelatge d’hivern presenta tons grisos al dors, més foscos que a l’estiu, amb alguns reflexos argentats, i la part ventral grisa. A mesura que passa l’hivern, el pelatge va agafant tons vermellosos a la zona dorsal i marronosos a la ventral.
Biologia
Estructura poblacional de la musaranya comuna (Crocidura russula) al delta de l’Ebre al llarg de l’any i segons l’edat. En verd, animals del primer any; en blau, animals del segon any.
Josep Manuel Melo, original de l’autor.
Presenta uns requeriments bàsicament mediterranis, encara que arriba a penetrar dins de l’estatge montà i, fins i tot, dins del subalpí de l’àrea pirinenca. En general, prefereix els llocs oberts i habita a les vorades de bosc, marges de pedra sobre camps de conreu, màquies o dins dels boscos amb sotabosc esclarissat. Presenta també un cert grau d’antropofília, ja que és freqüent als voltants de nuclis urbans, jardins, camps i granges, on acostuma a viure sobretot a l’hivern. Presenta activitat diürna i nocturna, durant tot l’any, i és agressiva i molt voraç. S’alimenta de petits invertebrats, especialment de miriàpodes, isòpodes, larves de lepidòpters, gasteròpodes i aràcnids, i augmenta el consum de cucs de terra a l’hivern. Existeix una elevada correlació entre els factors climàtics (temperatura i humitat) i l’estacionalitat de la reproducció. Al delta de l’Ebre, el cicle reproductor s’estén del febrer fins al setembre amb un descens marcat a partir de l’agost. Es troben femelles gestants de febrer a juliol i, excepcionalment, al setembre. Els joves nascuts a les primeres ventrades arriben a la maduresa sexual durant el mateix any del seu naixement. Aquesta circumstància permet a la població de mantenir una elevada taxa reproductora al llarg del cicle d’activitat malgrat la progressiva desaparició dels adults durant l’estiu. Al llarg de la seva vida, les femelles poden tenir una mitjana de quatre ventrades, una al primer any i tres al segon. El nombre d’embrions per part oscil·la entre dos i sis, amb una mitjana de 3,7 embrions. El període de gestació dura entre 27 i 30 dies. Les cries neixen sense pèl i cegues, amb un pes aproximat d’1 g. Al cap de vuit a nou dies, obren els ulls i presenten el cos cobert d’un pelatge suau i llustrós. En aquest moment, els petits comencen a sortir a l’exterior formant una "caravana": es disposen en una renglera agafats a la cua del qui els precedeix i es desplacen en grup seguint la mare. Finalitzada la lactància, que dura entre 17 i 22 dies, els joves poden portar una vida independent. A la natura, aquesta musaranya arriba a una mitjana de vida de disset o divuit mesos amb una duració màxima, en condicions favorables, de 23-24 mesos. En captivitat, pot viure fins tres anys. Els seus enemics principals són els carnívors i els ocells rapinyaires, sobretot els nocturns, que la capturen en grans quantitats.
Corologia
Àrea de distribució de la musaranya comuna (Crocidura russula, en verd) i de la musaranya dels jardins (C. suaveolens, en ratllat blau) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
La musaranya comuna es distribueix per Europa occidental, al llarg de la península Ibèrica, França, Països Baixos, Suïssa i Alemanya i, pel N d’Àfrica, des del Marroc fins a Tunísia. A la península Ibèrica, ocupa tot el territori, i només l’altitud condiciona la seva presència. Als Països Catalans, es troba pràcticament arreu, si bé manifesta preferència pels ambients de tipus mediterrani. És freqüent als alzinars litorals i muntanyencs, suredes, carrascars i a les màquies de llentiscle i margalló. A determinats indrets de l’altiplà central i dels Prepirineus, l’espècie penetra als dominis de la roureda continental. Al límit septentrional de la seva àrea de distribució a Catalunya i a gran part de la regió oriental humida, el territori que ocupa és poblat per vegetació eurosiberiana amb domini de la roureda amb boix. En general, viu als territoris amb precipitacions anuals inferiors als 1000 mm, temperatures mitjanes anuals superiors a 5 °C i situats per sota dels 1100-1200 m d’altitud.
Registre fòssil i variabilitat
A Europa, se’n troben restes fòssils des del Plistocè superior. A la península Ibèrica, han estat descrites dues subespècies: Crocidura russula pulchra, distribuïda per tota la Península menys al districte lusità, i C. russula cintrae, confinada a Galícia i al N de Portugal. No obstant això, alguns autors qüestionen actualment la validesa d’ambdues formes, que haurien d’ésser referides, en aquest cas, a la forma nominal, C. russula russula (Vesmanis, 1981).