Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen per…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun…
Cura del cordó umbilical del nadó
Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme Una mesura adequada per a evitar que s’infecti és netejar el cordó umbilical amb alcohol dues o tres vegades al dia Després de netejar-lo…
àcid antimonós
Química
Sòlid obtingut tractant amb àcid sulfúric una solució de tàrtar emètic i assecant a 100°C el precipitat.
Les seves propietats amfòteres fan que calgui considerar-lo no un àcid sinó un òxid hidratat antimonit
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
sentxa
Alimentació
Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i, finalment, la…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles…