Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
respiració artificial
Biologia
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats Entre aquests mètodes, cal fer esment del de Silvester , del de Schaeffer , del de respiració boca a boca , etc Els aparells consisteixen essencialment en sacs plens d’aire en els quals són introduïts els pacients Una bomba elèctrica fa canviar la pressió baromètrica a l’interior del sac La respiració és efectuada d’una manera intermitent, amb una simple vàlvula de Bennett, o bé d’una manera completa i contínua, mitjançant aparells volumètrics del tipus Engstroem
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les…
humitat
Meteorologia
Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
La quantitat de vapor d’aigua que existeix de fet en l’atmosfera és la humitat absoluta , i és mesurada en grams de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire Fa referència també, a la humitat real de l’atmosfera la tensió del vapor , o percentatge de la pressió baromètrica total deguda al vapor d’aigua, expressada també en millibars El punt de saturació del vapor d’aigua a l’atmosfera depèn de la temperatura de l’aire, puix que l’aire fred pot contenir menys vapor d’aigua que l’aire càlid La proporció entre la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire i el màxim que en podria…
simpiezòmetre
Física
Baròmetre de líquid en la cambra baromètrica del qual hi ha aire (o un gas), que és comprimit per la columna de líquid.
D’aquesta manera hom aconsegueix de fer més curta la columna Però resulta un aparell molt sensible a les variacions de temperatura, i per això ha estat abandonat totalment en l’actualitat
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
La dinàmica marina
El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…