Resultats de la cerca

La ingestió d’un gram del producte pot resultar mortal La intoxicació aguda es caracteritza per cefalees, vertigen, hipotensió, convulsions i coma si l’episodi és superat pot aparèixer després icterícia i anèmia La intoxicació crònica és més benigna El tractament bàsic consisteix a corregir la metahemoglobinèmia

A diferència de la fetilleria, no és una tècnica que es pugui adquirir mitjançant aprenentatge, però com ella i a diferència de la màgia —que pot ser maligna o benigna— només pot ser maligna Aquestes distincions conceptuals han estat àmpliament acceptades pels estudiosos africanistes, encara que fora d’Àfrica els termes solen barrejar-se

Poden ésser primitives o secundàries a una altra malaltia, o bé postoperatòries La més important de les primitives és la parotiditis aguda epidèmica o galteres, produïda per un mixovirus i caracteritzada per febre, símptomes generals d’infecció i tumefacció de la glàndula És una malaltia benigna que evoluciona en una setmana i deixa una immunitat duradora

No se sap segur si els quadres manifestats són deguts als virus solament o per infecció secundària de certs bacteris Amb tot, hom ha pogut aïllar diferents espècies d’adenovirus de la femta i de la conjuntiva de caps de bestiar sa i dels pulmons d’animals amb pneumoenteritis

És una malaltia benigna, que deixa immunitat per a tota la vida i que es caracteritza per l’aparició, després del període d’incubació i del període prodròmic, de febre, pruïja i exantema que passa successivament per les fases de màcula, pàpula, vesícula, pústula i crosta Apareix inicialment a la cara i al coll, i s’estén després pel tòrax, on és més intensa L’exantema és de predomini centrípet i policíclic, i evoluciona a brotades

El període d’incubació és de dues a tres setmanes, i la fase prodròmica és molt breu un dia L’exantema que seguidament apareix és constituït per elements lenticulars de color rosadenc, de perfil net i lleument boteruts Comença a la cara, s’estén ràpidament pel cos i desapareix al cap de dos o tres dies Fa el curs amb febre baixa i presenta, com a característiques, adenopaties occipitals Fora del cas de les gestants, no presenta complicacions temibles és més benigna que el xarampió

La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric molt poc freqüent al nostre medi, on la majoria de les persones són immunes pel fet que han estat vaccinades En la majoria dels casos és asimptomàtica i benigna, tot i que en una proporció molt petita pot ésser causa de mort o deixar seqüeles invalidants en forma de paràlisi d’una extremitat o més d’una L’única mesura profilàctica eficaç és la vaccinació sistemàtica, que continua essent imprescindible tot i la baixa incidència de la malaltia

En la β- talassèmia se sintetitzen hemoglobines F α 2 γ 2 i A 2 α 2 δ 2 clínicament es presenten en forma homozigòtica talassèmia major o anèmia de Cooley i en forma heterozigòtica talassèmia menor , molt més benigna En la α- talassèmia no se sintetitzen cadenes α i apareixen hemoglobines anòmales Hb H β 4 i Hb Bart γ 4 Les altres talassèmies talassèmia F, δ-talassèmia són molt rares El quadre clínic de la forma homozigòtica de β-talassèmia es caracteritza per anèmia hipocròmica crònica i progressiva, alteracions òssies generalitzades i hepatosplenomegàlia

Joshua Wong, el líder més destacat de l’anomenada Revolta dels Paraigües de Hong Kong, és condemnat a sis mesos de presó i a la inhabilitació durant cinc anys en l’exercici de càrrecs públics Dos altres líders del moviment reben sentències similars Wong va ser jutjat i sentenciat a treballs comunitaris el 2016, però arran d’un recurs del Govern autònom, que considerava la condemna massa benigna, s’ha repetit el judici El moviment prodemocràcia de la Revolta dels Paraigües 2014 va ser protagonitzat per estudiants i va ser reprimit amb gran duresa

Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la mucopolisacaridosi tipus IV…