Resultats de la cerca

Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals, i funcionà continuadament entre el 1971 i el 1985 Al llarg de la seva existència desplegà una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz concerts, audició de discs, conferències, pellícules, etc com en la promoció de músics i grups autòctons A més de la incondicional collaboració de músics com Tete Montoliu, Lou Bennet, Ramon Farrau, Josep M Farràs, Pere Ferré, Adrià Font, entre d’altres, han actuat…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H Oswald piano i amb A Gouveia i A França harmonia A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín amb Hanschild, a Brusselles amb A de Greef i a París amb B Selva Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte 1929-30 i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo 1930-38 A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela Técnica Nacional de…

Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Es considera que fou la primera estació d’experimentació agrària que es fundà a Europa Actualment és una de les principals estacions experimentals del Regne Unit dedicada a la investigació en conreus herbacis Destaquen els seus treballs sobre control de plagues i malalties i sobre la modelització del creixement i desenvolupament vegetal Forma part de l' Agricultural Food Research Council AFRC del Regne Unit

Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia…

El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…

Música clàssica Molts teatres i festivals van optar per captar més públic a través de la tecnologia, com és el cas del Festival de Lucerna © Priska Ketterer / Lucerne Festival La crisi econòmica va deixar notar les seves seqüeles en el món de la música clàssica, no de manera alarmant, però si posant en evidència la fragilitat de les finances de no poques orquestres simfòniques, auditoris i teatres d'òpera de tot el món No va ser un any de grans gires, i fins i tot les formacions i els teatres amb més prestigi van reduir els pressupostos, de manera especialment greu als Estats Units, on la…

Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…