Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Indonèsia 2012
Estat
L'any 2012, la major economia del sud-est asiàtic va experimentar un inesperat creixement del 6,5%, el més fort des de la crisi financera asiàtica del 1997 La caiguda del 8,5% de les exportacions s'havia aconseguit compensar amb el manteniment del consum intern i la despesa pública D'altra banda, el preu del petroli es va continuar encarint, amb clares repercussions en l'àmbit polític La cambra de representants va aprovar una modificació del pressupost a l'abril que permetia condicionar els subsidis estatals al petroli a una moderació dels preus d'aquest La mesura, segons els analistes,…
Suècia 2018
Estat
Els resultats de les eleccions legislatives del 9 de setembre no van permetre investir un govern estable, raó per la qual caldrà tornar a votar, l’abril del 2019, si fins llavors no es forma govern Una situació veritablement insòlita en un país que fins no fa gaire s’havia caracteritzat per una dinàmica política tranquilla Stefan Löfven, primer ministre socialdemòcrata des del 2014, va voler convertir les eleccions del 2018 en un referèndum sobre l’estat del benestar, un dels referents polítics a escala mundial de Suècia I els resultats van ser molt ajustats El bloc roig-verd, liderat per…
Mauritània 2009
Estat
L'any 2009 va començar amb la ruptura de les relacions polítiques i econòmiques amb Israel com a resultat de l'ofensiva sobre Gaza Aquest fet és significatiu si es té en compte que era un dels pocs països àrabs que mantenia relacions diplomàtiques amb Israel El 6 de març el ministre d'Afers Estrangers d'Israel va anunciar el tancament de l'ambaixada a Nouakchott poc després que el Govern maurità hagués retirat el seu ambaixador i expulsat l'israelià Igualment important va ser la decisió del Consell de Pau i de Seguretat de la Unió Africana UA d'aixecar totes les sancions imposades a…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors…
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del…
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Antoni Masramon
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic.
Biografia Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828 A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions El 1833 es traslladà al collegi de Sant Antoni de Barcelona com a…
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…