Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Els lamniformes: taurons de sorra, pelegrins i afins
Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta anal si bé les pectorals són…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
tricúspide
Anatomia animal
Dit de l’òrgan que té tres punts culminants o cúspides, especialment dit d’una vàlvula cardíaca i de les segones molars.
bunodont
Anatomia animal
Dit del queixal propi dels omnívors (porc, home, etc) caracteritzat pels relleus suaus i arrodonits de la corona, que presenta cúspides lleugerament còniques, especialitzades en la trituració.
esciliorrínids
Ictiologia
Família de peixos del grup dels elasmobranquis, de mida petita i mitjana, boca proveïda de dents petites i amb moltes cúspides, i amb cinc fenedures branquials curtes situades al davant de les aletes pectorals.
carnívors
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment.
En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l’articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical Tenen els sentits sobretot l’olfacte molt desenvolupats En els terrestres fissípedes les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d’ungles sovint retràctils en els marins pinnípedes les extremitats s’han transformat i tenen una funció d’aletes Els carnívors s’alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors Són depredadors per excellència i reguladors de l’…
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
Psoriasi
Patologia humana
Definició La psoriasi és una malaltia cutània que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que es desprenen de manera espontània Des del moment d’aparició, la psoriasi és persistent, sovint durant molts anys, al llarg dels quals alterna períodes de millora de vegades molt prolongats i d’altres en què les lesions s’exacerben Causes Les alteracions que produeix aquesta malaltia són degudes a un trastorn del procés de regeneració de l’epidermis, la causa íntima del qual no és coneguda Les cèllules que componen l’epidermis…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…