Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Els tapissos microbians del delta de l’Ebre
Tapissos microbians de la punta de la Banya del delta de l’Ebre Ricard Guerrero Els tapissos microbians són biopellícules biofilms complexes constituïdes per microorganismes procariotes que s’estableixen en la interfície sediment-aigua-aire Constitueixen una comunitat molt estructurada, en què la producció de metabòlits i el seu consum estan separats espacialment A més, els tapissos presenten gradients molt intensos de llum, potencial redox, oxigen i sulfhídric associats a la distribució vertical de les variables ambientals Els tapissos microbians constitueixen un exemple d’hàbitat altament…
procés Solvay
Química
Procediment industrial per a la preparació del carbonat sòdic, d’acord amb la reacció global ¬2 NaCl + CaCO3 →Na2CO3 + CaCl2.
Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura del clorur amònic El…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la història…
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
ferro

Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
La formació dels planetes del sistema solar
Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una estrella el Sol Pel que fa als…
Àtoms, molècules i compostos
L'estructura atòmica És possible endinsar-se en els secrets de la matèria i les lleis de la química ajaguts vagarosament a la platja, un dia d’estiu Doncs, segurament no Amb tot, si ens limitem a la simple observació de la realitat que ens envolta, podem advertir algunes característiques interessants de la matèria inerta En primer lloc, observar no cansa gaire i, a més, permet exercitar el pensament amb preguntes i dubtes que, tot i la seva senzillesa, són a la base de la ciència i el coneixement I es pot "observar" fins i tot amb els ulls aclucats, a la platja Perquè el nostre propi cos pot…