Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
Avilés

Vista d’Avilés des de la riba dreta de la ria
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situada al fons de la ria d’Avilés, vora la Cantàbrica.
Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre…
volandera

fototeca.cat
©
Tecnologia
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, bé al seu extrem o interposada entre dues altres peces, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc, ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius de seguretat…
Bartomeu Pons
Bartomeu Pons era un ciutadà francès El nom suggereix una procedència rossellonesa o del Llenguadoc Aquesta darrera és probable, tenint en compte l’especialitat química de la universitat de Montpeller Si fos així, es tractaria d’un industrial amb el mateix origen que Cros La indústria de Pons es creà el 1845 i es desenvolupà durant els anys següents La seva especialitat serà el crémor tàrtar, en les seves varietats de roig i blanc Fabricà, però, aquest producte únic en gran escala, ja que es parla d’un miler de quintars el 1860, de 12 quintars diaris el 1867 i de 13 quintars diaris el 1873 La…
tiratge
Tecnologia
Diferència de pressió d’un fluid entre l’entrada i la sortida de l’aparell, de la instal·lació o de la construcció, pel qual ha de circular.
Per tal que les estufes, els forns, les calderes i altres fogars funcionin en unes condicions suficients de seguretat i d’eficàcia cal que la pressió dels gasos sigui superior a l’entrada que a la sortida La pressió en un fogar, a excepció del cas que hom hi introdueixi aire comprimit, és molt pròxima a l’atmosfèrica Aleshores, el tiratge és degut generalment, en el tiratge natural , a la depressió que hi ha a la sortida pel fet que la densitat dels gasos calents és menor que la de l’aire i, per tant, a la seva tendència a elevar-se Quan aquest tiratge és insuficient cal recórrer…
diagrama de flux
Tecnologia
Dibuix que representa esquemàticament la seqüència d’operacions d’un procés de fabricació.
Hom l’empra especialment en la indústria química i petroliera per a donar, d’una manera gràfica i simple, una idea global de tot el procés A la pràctica, hom el construeix representant, mitjançant símbols convencionals, els aparells on hom efectua les operacions unitàries columnes, separadors, bescanviadors, calderes, etc i la instrumentació auxiliar bombes, vàlvules, dipòsits, aparells de control, etc, com també les direccions i la magnitud del flux de matèries i d’energia necessari per a la producció, i hom indica també les condicions de pressió i temperatura de les operacions…
Alfred Bernhard Nobel
Alfred Bernhard Nobel
© Fototeca.cat
Química
Químic i industrial suec.
Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita 1866 i de la gelatina 1875, i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística 1888 També patentà procediments de la seva invenció per a la destillació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables Enriquit per la venda de les patents dels…
aram

Gerres d’aram
© Fototeca.cat
Tecnologia
Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, perfil, canonada o fil metàl·lic.
Emprat des de temps prehistòrics en monedes, recobriments, estris, fils, revestiments del buc de vaixells de fusta, claus, fils, etc, fou un dels primers productes metàllics d’ús industrial, especialment quan hom necessitava un metall resistent a la corrosió, que presentés una certa resistència mecànica i que fos fàcil de treballar Assolí un gran ús en la fabricació de bescanviadors de calor, calderes, autoclaus, etc, i, especialment en les indústries cervesera i de l’alcohol, fou considerat com el material més adequat En l’actualitat ha estat substituït en gran part per l’acer…
Adrià Esquerrà i Codina
Música
Compositor.
Estudià amb E Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova 1895 — ˜1900 L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal 1909 Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen La sardana dels promesos 1906, La dama d’Aragó 1906, estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero 1906, Permeti’m 1907, T’estimo 1907, Ofèlia 1907, Les roselles 1907, La festa de les donzelles 1907, El portal de Betlem 1908, L’…
,