Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Vila i castell medieval de Guimerà
Art romànic
Situació Espectacular vista aèria de Guimerà, amb les restes del castell a la part alta i la vila esglaonada al vessant de migdia del turó del castell ECSA-J Todó El poble de Guimerà és situat al curs mitjà de la vall del Riu Corb, a la riba dreta, esglaonat al vessant de migdia del turó del castell, nucli primigeni de la vila Mapa 34-15 390 Situació 31TCG488034 S’arriba a Guimerà des de Tàrrega per la carretera C-240 Abans de travessar el Riu Corb i arribar a Ciutadilla, cal prendre a mà esquerra la carretera local L-241 que mena a Guimerà JDM-CPO Història Les primeres notícies del castell i…
Lèxic de termes d’èpoques medieval i moderna
Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…
L’estructura política medieval del comtat de Girona
Art romànic
Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…
Hàbitat medieval a la cova de la Caula II (Boadella)
Art romànic
Situació La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules Mapa 258M781 Situació 31TDG907855 Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals JBH-JBM Coves Tant a la cova la Caula II, com…
Relacions exteriors i connexions europees de l’art a la Catalunya medieval
Consideracions generals El concepte d’una Catalunya medieval varia ostensiblement segons l’etapa que ens proposem analitzar, però per descriure les seves transformacions abans cal situar l’inici de l’Edat Mitjana Una qüestió gens banal que comporta variables geogràfiques que sovint són poc sospesades La fi del món antic arrossega una herència que el nou art cristià va assimilar en diferents circumstàncies Catalunya va passar d’integrar-se en un conjunt immens, que no podia negar les seves perifèries ni les singularitats dosificades sota el poder unificador de la gran Roma, a viure la…
Ademús
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…
ronde
Música
Dansa medieval francesa de caràcter popular, ballada en cercle.
Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox ,…
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un…