Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach, Beethoven,…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Inicià els estudis de piano de molt jove, i posteriorment fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Jean Hubeau al Conservatori de Música de París En acabar la seva formació en aquest centre es dedicà a la investigació musicològica La publicació d’un enregistrament dedicat als estudis per a piano de L Lévy, F Blumenfel’d, M Moszkowski i F Mendelssohn causà un gran impacte entre el gran públic Ha refusat de manera expressa els repertoris més convencionals i ha preferit recuperar i donar a conèixer obres oblidades pels grans intèrprets Ha enregistrat la integral dels estudis per a piano Gradus ad…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li comprà…

El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals la Zurich…

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i semblen…

Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…

Fou fundat a Pàdua el 1959 per Claudio Scimone, que n’és el director titular des d’aleshores Si bé en una primera etapa es consagraren exclusivament a la recuperació i difusió de l’obra d’Antonio Vivaldi i els mestres venecians, I Solisti Veneti han conreat també el repertori estrictament contemporani amb l’estrena de partitures de compositors com Franco Donatoni, Sylvano Bussotti, Luis de Pablo, Charles Chaynes o Marius Constat Sempre sota la direcció de Scimone, juntament amb el musicòleg Pietro Spada, el conjunt ha treballat especialment en la recuperació de partitures oblidades del segle…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…