Resultats de la cerca

E1f101 i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern , l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc És una de les colleccions més importants de la cançó monòdica profana en llengua alemanya,…

Actualment es conserven cinquanta-nou fragments agrupats en tres colleccions diferents La major part dels fulls es guarden a la catedral de Worcester, i els altres es reparteixen entre la Bodleian Library d’Oxford i la British Library de Londres Tot i que no hi ha cap evidència que els fragments procedeixen d’aquesta catedral anglesa, l’anomenada polifonia de Worcester és coneguda gràcies a les aproximadament cent composicions polifòniques anònimes que s’hi recullen Constitueixen més de la tercera part del repertori polifònic anglès del segle XIII que ha perviscut i les concordances demostren…

Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors havien romàs…

Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis

Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983

Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la…

Les variants i els errors dels còdex derivats permeten de reconstruir l’arquetip que a vegades ja era contaminat Si existeixen dos o més arquetips, aquests fan possible sovint la restitució del text original perdut subarquetip

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…