Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
Ratolí domèstic
L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…
anemone
anemone de mar
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.
Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb aquests l’anemone…
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
hoste | hostessa
Biologia
Organisme en el qual o a costa del qual viu un paràsit, un comensal o un epífit.
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
El boom de la cuina catalana
Joan Roca a la cuina del seu restaurant, sd Celler de Can Roca La cuina realitzada als Països Catalans ha assolit la seva maduresa conceptual i creativa entre els anys 1997 i 2007 L’avantguardisme radical s’ha consolidat i, al mateix temps, ha aparegut un moviment per salvar de l’extinció la cultura gastronòmica autòctona D’aquesta manera, combinant progrés i conservació es tanca un cercle que altres cultures gastronòmiques més avançades, com la francesa i la italiana, feia temps que havien tancat Les arrels d’aquesta maduresa les van plantar, a la dècada de 1970, intellectuals de la…
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…
Tórtora turca
La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928…