Resultats de la cerca

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…

Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple…

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…

El 22 de juliol de l’any 1602, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Queralt Segles XVI – XVII, abat de Sant Miquel de Cuixà diputat militar Hug de Tamarit i de Rifós, senyor de Rodonyà diputat reial Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Pau Pla, canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del bisbe oïdor militar Rafel Rubí i Coll, ciutadà de Barcelona oïdor reial Honorat Martí, burgès honrat de Perpinyà Bernat de Cardona era fill de Lluís de Cardona i de Rocabertí, baró de Verges i de…

Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…

Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…

La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…

En iniciar-se l’època que, convencionalment, hom ha acordat d’anomenar gòtica, el llibre, en terres catalanes i arreu del món occidental, experimentà diversos i importants canvis formals que anaven des de la utilització de nous tipus d’escriptura i una nova presentació de la pàgina fins a culminar en un canvi total de l’estructura, propiciat per un sistema de producció diferent, com ho serà el pas de la producció manual a la mecànica, introduïda per l’aparició i consolidació de la impremta Tots aquests canvis s’expliquen, com es veurà, per un nou model social caracteritzat per una notable…