Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
acordar
Concedir, consentir o donar (el que algú demana), admetre com a vera (alguna cosa).
escruixir
Fer consentir greument (alguna cosa) una pressió, una tracció o una torsió massa fortes.
transigir
Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
escalfabraguetes
Dona que es complau a provocar, excitar, els homes sense consentir, després, a satisfer-ne els desigs.
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
Irlanda 2010
Estat
La crisi va seguir castigant amb força les finances públiques irlandeses, que no havien guanyat res amb el rescat milionari del sistema bancari del 2009 a càrrec de fons públics Així, el tercer pressupost nacional en 15 mesos aprovat al final del 2009 retallava subvencions per assistència social i prestacions per fill a càrrec El Govern també va tenir temps per aprovar lleis tan singulars com la penalització de la blasfèmia, que quedava subjecta a sancions de fins a 25000 euros, a la vegada que va consentir que la majoria de les escoles, fins i tot de nova construcció,…
Dennis L. Meadows i al.: la urgència de limitar el creixement
A desgrat de les seves imperfeccions tècniques i del context polític la primera crisi del petroli, que n’assegurà el ressò en el seu moment, el primer informe del MIT per al Club de Roma, elaborat per l’equip dirigit per Dennis L Meadows aplicant una reelaboració del model “World 2” de Jay W Forrester, tingué el mèrit de qüestionar amb claredat el mite del creixement indefinit, mite que prevalia fins llavors a les societats avançades En un moment en què els governs dels països industrialitzats es disposaven, de grat o per força, a emprendre polítiques d’austeritat, l’informe fou àmpliament…
França 2009
Estat
Davant la situació de crisi econòmica mundial, el 4 de desembre de 2008 Sarkozy va anunciar un pla d'estímul econòmic dotat amb 26000 milions d'euros i centrat en els sectors de la construcció i l'automoció alhora, també va nomenar un ministre, Patrick Devedjian, només per coordinar-ne la implementació Dos mesos més tard, el primer ministre, François Fillon, va anunciar que aquest pla es complementaria amb un paquet d'ajuts de 6000 milions d'euros als fabricants d'automòbils francesos, sota la condició de no deslocalitzar cap fàbrica Aquestes mesures, però, no van reportar cap benefici als…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…