Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Lluís III de Provença
Història
Rei titular de Nàpols (1417-34) i comte de Provença i duc d’Anjou (1417-34).
Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat
funcionari públic | funcionària pública
Dret administratiu
Empleat d’una administració pública, d’una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella; això el diferencia del treballador sotmès a una relació privada i, àdhuc, pot veure els seus drets restringits en relació amb un ciutadà normal.
El fet que la subordinació sigui determinada i regulada pel dret administratiu és determinant per a distingir el funcionari, sigui quin vulgui el seu grau de fixació dintre l’administració, de qualsevol altre treballador, fins i tot dels treballadors que l’estat pugui contractar D’altra banda, atesa la complexitat de la burocràcia, la regulació positiva de l’estatut de funcionari és contradictòria segons els estats, les èpoques i els sistemes polítics, sense comptar amb l’oportunitat de la seva regulació Així, en la normativa de l’Estat espanyol, el caràcter de funcionari no és…
Nikola Ormaetxea
Literatura
Escriptor basc.
Signava sovint Orixe Abandonà la Companyia de Jesús el dia abans d’ésser ordenat Es destaca en la seva producció l’obra poètica, iniciada en la preguerra, amb els poemes recollits a Barne muinetan ‘A l’interior de la medulla’, 1934 i continuada després dins la mateixa línia de poesia mística densa, de gran rigor i perfecció formal És autor d' Euskaldunak ‘Els bascs’, publicat el 1950, poema èpic influït per Mirèio , que traduí al basc Féu, entre d’altres, versions dels Salms 1967 i de les Confessions de sant Agustí 1956 Jainko billa ‘A la recerca de Déu’, 1971 és un assaig d’apologètica…
Leon Festinger
Psicologia
Sociologia
Psicòleg social nord-americà.
Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and…
Manuel Mujica Láinez

Manuel Mújica Láinez
Literatura
Escriptor argentí.
Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El laberinto…
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat,…
en si
Filosofia
Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que és independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a …
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat,…
marxa histèrica
Medicina
Marxa típicament incongruent i contradictòria, que no s’adapta a cap tipus de trastorn de les funcions nervioses.
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…