Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
cataracta
Oftalmologia
Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula, de natura congènita o adquirida.
La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…
acetat de plom (II)
Química
Tecnologia
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i glicerol i poc soluble en alcohol, que es fon a 280°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…
Cataracta
Patologia humana
Definició La cataracta consisteix en l’opacificació del cristallí, una estructura intraocular que normalment és transparent, i es manifesta sobretot per la disminució de l’agudesa visual El cristallí és una estructura de forma biconvexa, situada darrere la pupilla, que actua com a medi refractant, perquè desvia els raigs lluminosos La propietat més significativa que presenta és que la forma és modificable, de manera que pot corbar-se i adequar el seu poder de refraéció per tal que les imatges dels objectes s’enfoquin sobre la retina i proporcionin una imatge nítida D’altra banda, un altre…
glòbul
Anatomia animal
Nom donat a diversos corpuscles de l’organisme que presenten una forma poc o molt esfèrica.
Són de constitució diversa, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits, els glòbuls organoplàstics o cèllules embrionàries, els glòbuls del cristallí o de Morgagni, presents entre el cristallí i la càpsula en els malalts de cataractes, i els glòbuls de Marchi , producte degenerat de la mielina de la medulla espinal
Presbícia
Patologia humana
Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…
tebaïna
Farmàcia
Química
Un dels alcaloides minoritaris constituents de l’opi, aïllat per primera vegada per Pelletier i Thiboumery l’any 1835.
És un sòlid cristallí òpticament actiu α 1 5 D =-218,6° en etanol, soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristallí, soluble en aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics
cianamida de calci
Química
Sòlid cristal·lí i incolor.
El producte industrial, conegut generalment com a “cianamida” o “nitrocalç”, és un material pulverulent grisós, amb una puresa que no sol excedir el 70% i un contingut en nitrogen entre el 20 i el 25% És obtingut per reacció del carbur de calci amb nitrogen al voltant de 1000 o 1 100°C, segons un procés exotèrmic d’acord amb l’esquema CaC 2 + N 2 →CaCN 2 + C, ∆H= -72 000 cal La cianamida càlcica ha perdut una gran part del seu interès industrial com a font de composts nitrogenats Resten encara, però, diversos dels seus usos Pels volts del 60-70% de la producció és consumit com a adob…
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la calor…