Resultats de la cerca

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27

Llicenciat en medicina i doctor en filosofia i lletres Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Publicà Miscelánea 1874, articles de temàtica diversa, Choix des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français 1875 i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza 1875

Professor de literatura castellana a la Universidad Complutense de Madrid Ha publicat, entre d’altres Introducción a la novela contemporánea 1966, Eugenio d’Ors, crítico literario 1971 Modernismo y Postmodernismo 1974, Sub-literaturas 1974, Diario cultural 1983, Desde el Mediterráneo 1944 i Momentos mágicos de la literatura 1999

Dirigí la publicació bilingüe El Telégrafo Catalán 1878-81 És autor de l’estudi La electricidad explicada sucintamente según la física 1878, d' El santuario de San Sebastián 1881 i 1917 i d’un Estudio crítico sobre las tragedias de Víctor Balaguer Deixà inèdites també poesies en castellà i català

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot i ensenyà als collegis de Veruela i de Barcelona Investigà l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914 i San Ignacio de Loyola Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922 Publicà també San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946

Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica de la Universitat de Cervera i canonge de Burgos Publicà articles i opuscles sobre temes religiosos, històrics, i d’educació, però la seva obra més útil és el Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes Burgos, 1849, complement de les Memorias de Fèlix Torres i Amat , publicades el 1836

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono 1842 i El trono Defensa de la ley sálica 1850 Publicà també Historia de DGuillermo Oliver 1841 i un Juicio crítico sobre el casamiento de Isabel II 1846, on propugnava com a rei consort l’infant Enric de Borbó

Doctor en filosofia i lletres 1888, fou catedràtic als instituts de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i de Barcelona Collaborà a la premsa de Madrid i de Barcelona És autor d’un llibre de Poesies catalanes 1919 i de diversos treballs sobre literatura castellana Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891 Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, etc També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català