Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
pièrids
papallona llimonera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pels colors dominants blanc i groc amb taques negres.
Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes
fenitrotion
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, arròs, plantes d’horta excepte crucíferes, plataner i arbres ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 15 dies en general i 30 dies en cítrics Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
mosca blanca

Bemisia tabaci
Ruokavirasto (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.
Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el…
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…
César Gómez Campo
Botànica
Botànic castellà.
Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…
Flors del Calvari. Llibre de consols
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1896.
Desenvolupament enciclopèdic Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part La majoria, però, de les composicions i…
ravenissa
Botànica
Nom popular donat a diverses crucíferes silvestres d’aspecte més o menys semblant al rave.
Gafarró
El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es comença a notar a…
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil