Resultats de la cerca

Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…

Els petits indicis de recuperació que des de fa ja alguns anys permeten albirar el final de l’actual crisi econòmica semblen tenir, almenys de moment, una repercussió molt petita en la dinàmica de la població espanyola, en general, i catalana, en particular Síntesi d'indicadors demogràfics Països Catalans, 2015-2016 Així, i encara que el terme estancament a què es feia referència en els articles dels darrers anys continua sent la millor paraula per a definir la manca de dinamisme demogràfic del nostre país, s’observa un canvi en la tendència demogràfica catalana, que els darrers anys havia…

Fundada l’any 1984, recull bona part de la tasca realitzada pels investigadors del mateix centre Entre els autors que hi collaboren cal esmentar Anna Cabré, Isabel Pujadas, Àngels Torrents, Enric Mendizàbal, Andreu Domingo, Daniel Devolder, Montserrat Solsona, Julio Pérez, Juan Antonio Módenes, Rocío Treviño i Socors Sancho

Fou fundada a Santiago Xile el 1957 com a resposta a una sèrie de recomanacions fetes pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides En un primer moment s’organitzà com a centre d’investigacions per a un període de quatre anys 1957-1960, posteriorment prorrogats amb el suport financer del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD fins el 1975, que es constituí com a una institució permanent amb identitat pròpia El centre s’organitza en tres grans àrees l' àrea de població i desenvolupament té com a principal objectiu sistematitzar i incrementar els coneixements de les…

Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader  i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…

Des de la seva creació Jordi Nadal i Oller n'és el president del consell de govern i Anna Cabré i Pla la directora Disposa d’una base de dades i d’una biblioteca especialitzada Dedica una especial atenció a la demografia de Catalunya centres d’interès són també la població estatal i les migracions internacionals Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia Publica la collecció “Papers de Demografia” i, des del 1988, realitza cursos de postgrau

L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però…

Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…

Professor de demografia i d’història econòmica al departament de demografia de la Universitat de Berkeley, Califòrnia La seva obra s’ha centrat en dos temes la demografia de l’Anglaterra preindustrial i les previsions futures de fecunditat als EUA Ha realitzat aportacions cabdals a l’estudi dels cicles demogràfics i dels models de població Entre els seus articles cal destacar Population in Preindustrial England 1973 i Predicting Fertility 1981