Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Paleontologia 2019
Paleontologia
Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…
Sant Miquel de Castelló de Farfanya
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…
Despoblat de Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…
Santa Maria de Balaguer
Art gòtic
Imponent aspecte de l’església, una ambiciosa construcció començada a mitjan segle XIV sota el patrocini dels comtes d’Urgell ECSA - GSerra L’església parroquial de Santa Maria, dita la Major , presideix la ciutat de Balaguer des del capdamunt del barranc de la Botera, conegut a l’edat mitjana amb el nom de torrent de Gerundella o Gironella L’església es va construir en un antic barri de la ciutat que els contemporanis anomenaven, senzillament, barri del Pla Durant el període andalusí la ciutat incloïa, a més, els barris d’Almatà i del Torrent És probable que a l’indret on després es va…
Sant Feliu de Canovelles
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església molt restaurada M Anglada L’església de Sant Feliu de Canovelles queda dins el nucli antic del poble, a 175 m d’altitud És situat al costat del camí antic de l’Ametlla a Granollers, actual carretera que enllaça amb l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-15393 Situació 31TDG399086 En arribar al poble venint de Granollers cal prendre un trencall a l’esquerra, on hi ha una plaça que dóna a la rectoria i a les façanes sud i llevant de l’església MAB Història El terme de Canovelles és documentat, per primera vegada, l’any 1008 en una permuta de terres…
Madagascar

Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, situat davant la costa sud-oriental africana, de la qual el separa el canal de Moçambic; la capital és Antananarivo.
La geografia física L’illa és formada per un altiplà de roques cristallines i eruptives desgastades per l’erosió, amb una altitud de 1200 a 2 000 m, el qual ocupa la regió interior, i hi ha cims volcànics i nombroses depressions el volcà Tsaratanana, amb 2886 m, és l’alçada màxima Cap a l’E, descendeix bruscament, gràcies a un sistema de falles, i forma una petita plana costanera A l’W el descens és molt més suau, i l’erosió ha actuat intensament sobre els materials sedimentaris El clima és tropical, amb temperatures elevades a les zones baixes i variables a l’interior, a causa de l’altitud…
Símptomes i signes patològics de l’aparell locomotor
Patologia humana
Les afeccions de l’aparell locomotor es poden manifestar de diverses maneres Així, es poden presentar sensacions subjectives o símptomes , d’entre els quals el més habitual és el dolor Igualment, es poden manifestar alteracions objectives o signes , dels quals cal destacar la inflamació, les deformacions òssies i articulars, els sorolls articulars, les alteracions de la mobilitat de l’articulació, la tumefacció òssia i les fractures òssies patològiques La forma i el moment d’aparició, i la intensitat i la durada d’aquests símptomes i signes són molt variables segons l’afecció de què es tracta…
Argentona

Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…
Castellvell de Solsona (Olius)
Art romànic
Situació A ponent de la ciutat de Solsona s’alça el Castellvell, al cim del turó que rep el mateix nom i que surt del massís de la Torregassa i parteix les aigües del Cardener i del Segre Aquest indret forma part del municipi d’Olius des que fou duta a terme la divisió territorial de la comarca del Solsonès, el segle XIX Des del castell hom domina tota la ciutat de Solsona i el seu vinyet, i una bona part de la comarca Una de les quatre torres del castell J Bolòs Una vista de les importants ruïnes que encara resten de l'antic castell de Solsona J Bolòs Davant el recinte emmurallat, vers…