Resultats de la cerca

El terme d’Alella fou sempre un terme de jurisdicció reial, però els reis en feren algunes vendes a particulars així, el 1353 el rei Pere III va vendre la jurisdicció civil a Pere de Pla o Desplà, senyor de la Casa d’Alella La Casa d’Alella, coneguda també com la Casa del Terço o de les Quatre Torres, és dins la vila i es troba tan modificada al llarg dels segles que no té visible cap element medieval Existia des del 1214 A la fi del segle XIII pertanyia a la família Banyeres, i de mitjan segle XIV al 1528 era propietat de la família Desplà Els senyors de la Casa d’Alella posseïen molts béns…

Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà

Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de…

Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…

Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions, Gaserans, Raminyó…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…

Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…

Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al vitrall de la…