Resultats de la cerca

El 1976 entrà a Ràdio Joventut, passà a Ràdio Cadena, on feu el programa L’hora del pedal , i a Ràdio Nacional d’Espanya RNE, on cobrí nombroses edicions del Giro d’Itàlia, el Tour de França i la Vuelta a Espanya Edità durant vint-i-cinc anys el programa d’esports del migdia de RNE A Televisió Espanyola retransmeté diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana de Ciclisme Fou dinamitzador i narrador en diverses curses atlètiques i competicions ciclistes

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral mostra…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

El propòsit de la companyia era difondre el teatre de text del seu temps, i aviat esdevingué un dels centres de referència per a la dramatúrgia contemporània britànica i mundial Des de l’estrena de Look Back in Anger 1956, de John Osborne, el Royal Court ha tingut un paper dinamitzador de la dramatúrgia en llengua anglesa, i pels seus escenaris han desfilat noms com David Hare, Sam Shepard, Edward Bond, Arnold Wesker, Harold Pinter, Caryl Churchill, Richard O’ Brien, Sarah Kane, Martin Crimp, Joe Penhall, Jez Butterworth, Anthony Neilson, Martin McDonagh o Mark Ravenhill El…

Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que…

Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des del seu país…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…

Estudià violí al Conservatorio Nacional de Música de Santiago de Xile i es graduà el 1912 Aquell mateix any creà el Trio Penha, amb el qual realitzà gires pel país fins que el conjunt es dissolgué el 1915 Després estigué al capdavant de diverses formacions, com ara l’Orquesta del Teatro Municipal 1915-27, l’Orquesta Municipal de Santiago, l’orquestra de la Universitat i, més tard, l’Orquesta Sinfónica Nacional 1941-47, antecedent de l’actual Orquesta Sinfónica També treballà en el camp de la docència i exercí de professor i després de director del Conservatorio Nacional Pel que fa a la seva…