Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…
predeterminació
Filosofia
Cristianisme
Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí…
subjecte
Filosofia
Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte…
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són…
activitat subversiva
Dret penal
Delicte diversament interpretat per la legislació franquista de l’Estat espanyol.
Incloïa tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern Del 1963 al 1977 fou sotmesa al Tribunal d’Ordre Públic
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
caolinita

Caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques…
cos
Filosofia
Religió
Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα…
Vāyu
Mitologia
Divinitat indoiraniana del vent, reinterpretada diversament en les tradicions iraniana i índia.
Zoroastre l’escindí en dos aspectes antagònics un de bo i un de maligne En la tradició índia hom l’identifica sovint amb el prāṇa ‘energia vital’ omnipresent i fins i tot amb el brahman absolut