Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
György Cziffra
Música
Pianista hongarès naturalitzat francès.
D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…
,
Jevgenij Igor’evic Kisin
Música
Pianista rus.
Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants del món i amb orquestres tan…
rapsòdia
Música
Peça instrumental dels segles XIX i XX caracteritzada per la manca d’una forma precisa o d’una tècnica de composició concreta.
Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…
Aline Van Barentzen
Música
Pianista nord-americana naturalitzada francesa.
Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M Long i EM Laborde Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E Dohnányi i H Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia 1917-19 i posteriorment al de Buenos Aires 1920-26 Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la…
Béla Siki
Música
Pianista hongarès.
És considerat un dels grans representants de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Ernö Dohnányi i Leó Weiner El 1947 s’establí a Suïssa, on fou deixeble de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra L’any 1948 guanyà el primer premi de piano en el Concurs Internacional de Ginebra Aleshores començà la seva carrera pianística internacional, amb concerts a Europa, Austràlia, Àsia, Àfrica i Amèrica Establert als Estats Units el 1965, fou nomenat professor de la Universitat de Washington 1965-80 i 1985- 2001, a Seattle, des d’on dugué…
Antonio Pappano
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià piano, composició i direcció d’orquestra als EUA i ben aviat treballà com a repetidor i director assistent en diferents teatres d’Europa i Amèrica, com ara la New York City Opera, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Òpera de Frankfurt i l’Òpera de Chicago Collaborà amb Daniel Barenboim a Bayreuth en els muntatges de Tristany i Isolda , Parsifal i L’anell del Nibelung El seu debut com a director tingué lloc a Oslo amb La bohème , de Puccini, i dos anys després dirigí per primer cop al Covent Garden la mateixa òpera pucciniana El 1991 fou nomenat director musical del Théâtre Royal…
Tamás Vásáry
Música
Pianista i director d’orquestra hongarès naturalitzat suís el 1971.
Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, i debutà com a pianista quan tenia vuit anys Tot i els primers èxits, continuà la seva formació amb E von Dohnányi i, un cop graduat, esdevingué assistent de Z Kodály El 1948 guanyà el Premi Liszt de Budapest, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera de virtuós del piano que el portà per tot el món, excellint com a gran intèrpret del repertori romàntic Els anys setanta començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra i el 1979 fou nomenat director associat de la Northern Sinfonia Deu anys després assumí la titularitat de la…
Andor Foldes
Música
Pianista i director hongarès naturalitzat nord-americà.
Rebé la seva primera formació musical de la seva mare i després continuà els estudis amb Tibor Szatmari Debutà el 1922 interpretant el Concert per a piano i orquestra , K 450, de WA Mozart amb l’Orquestra Filharmònica de Budapest Un any després ingressà a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, a la classe d’Ernö von Dohnányi També estudià composició amb Leó Weiner i direcció amb Ernst Unger El 1929 actuà a Viena, on conegué Béla Bartók, el qual s’interessà molt per ell Poc després d’iniciar la seva carrera com a solista, decidí retirar-se durant un cert temps i es dedicà a l’estudi d…
Anja Silja
Música
Nom amb què és coneguda la soprano alemanya Anja Silja Regina Langwagen.
Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…
,
Orquestra de Cleveland
Música
Orquestra creada el 1918 pel director rus Nikolaj Sokolov, amb seu al Severance Hall (1931) de Cleveland.
Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…