Resultats de la cerca

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…

La casa de subhastes Sotheby’s, de Nova York, ven el quadre de Pablo Picasso Dona asseguda en un jardí , un retrat de Dora Maar del 1938, per 7840 milions de pessetes, el preu més alt que mai s’ha pagat per una obra d’aquest pintor Ahir, a la mateixa ciutat, Christie’s va adjudicar per 7425 milions de pessetes una altra obra de l’artista malagueny, Nu en una butaca negra 1932

La revista Nature publicà un estudi sobre el crani fòssil d’un homínid de l’espècie Australopithecus anamensis  trobat a Miro Dora Etiòpia El descobriment posa en qüestió la hipòtesi més acceptada sobre els ancestres de l’actual Homo sapiens , segons la qual l’ Australopithecus afarensis és l’antecessor de l’ Australopithecus anamensis En canvi, l’estudi sobre aquest crani estableix que les dues formes d’ Australopithecus van ser contemporànies uns 4 milions d’anys

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història de l’art el 1974, a l’École des Hautes Études de París 1975-76 i a l’Institute of Fine Arts de Nova York 1979-81, on preparà la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet Professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1974-2013, titular des del 1983 Especialista en Joan Miró , fou l’organitzadora de la collecció permanent d’art contemporani A Joan Miró  de la Fundació Miró de Barcelona 1986 Ha estat comissària de nombroses exposicions, entre les quals destaquen “Tàpies, els anys…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la serie en -…

És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana

Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort el 1862, fou gospodar de…

És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’Estat…