Resultats de la cerca

Data 13 i 19 de març de 1408 Saurina, vídua de Pere Sanglada, mestre d’imatges, mort l’11 de març, fa fer inventari dels béns que el seu difunt marit tenia a la casa familiar del carrer del portal de Trenta Claus actualment, d’Escudellers L’infrascrit difunt va morir el diumenge 11 de març de l’any que segueix El dimarts 13 del mes de març de 1408 la senyora Saurina, muller de Pere Sanglada, difunt, mestre d’imatges, en tant que tenint i posseint tots els béns del dit difunt marit seu pel seu dot i esponsalici i els altres drets seus, i els deutes i pertinences en i sobre els béns de aquell…

Anunci El Mercurio , 1915 La paraula drap no ha tingut sort en català Un drap és una peça teixida i s’aplicà especialment als teixits de llana Per als francesos, encara avui, un drap és exactament això, un teixit de llana, sense altres connotacions Però a Catalunya les coses no van pas rodar així S’introduí des del segle XVIII la paraula castellana “paño”, equivalent de drap, que s’anà imposant com tantes d’altres, a cavall de la forçada castellanització del país des del Decret de Nova Planta La gran fàbrica de Pau Miralda i Companyia, a Manresa, construïda al començament del segle XIX, serà…

Generalment és una barra prima de ferro o de llautó, sovint amb un orifici a l’extremitat, on són collocades tires de drap per facilitar la neteja de l’arma

Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI

Hi ha dues menes d’emplastres, els resinosos , que hom obté per liquació al bany maria de resines i greixos, juntament amb bàlsams i altres drogues polvoritzades, i els metàllics , formats per sals de plom d’àcids grassos de cadena llarga Hom els estén tots dos en calent damunt un drap i els aplica damunt la pell

En les seves obres, que sovint adopten la forma de reportatges ficticis, satiritza les contradiccions de la societat hongaresa moderna De la seva extensa producció destaquen les novelles Sötet agyal ‘Àngel obscur’, 1964 i Az elbocsátott légio ‘La legió acomiadada’, 1969, la novella històrica Mandarin, a híres vagány ‘Mandarin, el famós fatxenda’, 1976 i els reportatges Rongy és arany ‘Drap i or’, 1967 i A szent tehén ‘La vaca sagrada’, 1980