Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Confédération Paysanne
Sindicat agrícola francès fundat l’any 1987 amb l’objectiu de promoure una agricultura autòctona, durable i solidària.
El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…
Lo Gaiter del Llobregat. Poesies
Literatura catalana
Llibre en què, el 1841, Joaquim Rubió i Ors aplegà principalment els poemes que, des del 16 de febrer de 1839, havia anat publicant al Diario de Barcelona, signats amb el pseudònim que li donava títol, i que havia estat, també, el títol del primer poema de la sèrie.
El recull, que cal suposar promogut per l’impacte immediat que la sèrie del Gaiter havia causat, en qualsevol cas feia visible i durable una calculada operació literària projectada també en el Roudor de Llobregat duta a terme amb la complicitat de Joan Cortada Amb la visible ambició d’establir un diàleg entre l’actualitat romàntica, la pulsió historicista, la tradició culta autòctona i els incipients mites provincialistes Mos cantars , el poema programa que obria el recull, addueix dos versos de La pàtria d’Aribau com a lema, Rubió hi assumia la versió historicista del romanticisme i…
còlera
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae.
Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…
Santa Llúcia de Quer (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Situació Una vista de la capella des del costat de ponent És un edifici força simple d’època tardana, molt modificat modernament M Anglada Aquesta església, anomenada també Santa Llúcia de Galobardes, es troba al cantó de migjorn de la vila de Prats de Lluçanès sobre una roca hi ha la torre del castell de Quer arrambada a la roca hi ha la casa pairal de Santa Llúcia i a migdia de la roca, la capella Tot plegat forma un bonic conjunt que domina la part de migjorn de l’altiplà de Prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
lírica
Literatura
Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu, en contra dels elements històrics, èpics, realistes, didascàlics i moralitzadors.
En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…
vida
Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc.
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…
Sant Nazari de la Garriga (Oristà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres…
Sant Salvador de Serradellops (Oristà)
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, que dona a llevant E Pablo Aquesta església, capella del mas Sant Salvador, es troba a l’extrem de llevant del terme, a més de 800 m d’alt, en un punt dominant de la serra, que separa el Lluçanès de la Plana de Vic Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 28,1 —y 45,2 31 tdg 281452 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres 11 i 12 surt, a mà esquerra, la carretera que porta a Oristà, que cal prendre JAA Història…