Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Sant Andreu d’Angostrina (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església vista des del sector nord-est ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 6 N - Long 1° 57’ 37” E Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix Bourg-Madame, al NE S’hi arriba per la carretera D-618 És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu LICS-JCR-ERR Història El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que…
Els Treballs i els Dies
Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll, de Palma (Mallorca), dedicada a temes d’assaig i d’investigació.
Iniciada el 1964 amb L’art en el regne de Mallorca , de Marcel Durliat, n'han sortit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics —entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca , de Rafel Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca , de diversos autors— o lexicogràfics Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció , de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català , de Francesc de BMoll
Société des Amis d’Illibéris
Historiografia catalana
Associació arqueològica i de defensa del patrimoni de la ciutat d’Elna, fundada, el 1942, per Roger Grau i Lluís Bassede.
Entre els primers membres hi figuraren M Durliat, G Claustres i P Ponsich L’associació, amb seu a l’Ajuntament d’Elna, s’encarrega de la direcció científica del museu històric i arqueològic municipal, que contribuí a crear, i manté un dipòsit de material arqueològic i una biblioteca Dedica una part important de les seves activitats a la divulgació i la pedagogia, organitzant cicles de formació i tallers escolars, conferències i exposicions Ha celebrat dos colloquis el primer, el 1969 per a commemorar el novè centenari de la consagració de la catedral d’Elna, i el segon, el 1999, en homenatge…
Bibliografia general referent al romànic de Conflent
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62,…
Sant Esteve de la Tor de Querol
Art romànic
Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…
Les Études Roussillonnaises
Historiografia catalana
Revista trimestral d’història i d’arqueologia fundada per Pere Ponsich (1951) i publicada a Perpinyà.
Se subtitulà Revue d’histoire et d’archéologie méditerranéennes Es proposà de publicar els textos essencials de la història de la Catalunya del Nord, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix Marca Hispanica En una primera etapa, que arribà fins el 1957, publicà sis volums, en 14 fascicles Entre els seus collaboradors hi destacaren Ramon d’Abadal, Maties Delcor, Marcel Durliat, Roger Grau i Joan Abelanet L’any 1987, sota la direcció del mateix Pere Ponsich i amb el suport de l’associació dels Amics del vell Canet, inicià una segona etapa Entre…
Pere Ponsich i Rondes
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a…
L’escultura preromànica i romànica a Catalunya
Consideracions generals L’escultura romànica potser és, als ulls dels homes del final del segle XX, l’expressió més característica de tot l’art medieval, juntament amb les catedrals gòtiques Probablement, aquesta no és una visió correcta si es té en compte la mentalitat dels homes de l’Edat Mitjana La principal forma d’art, la que demanava més planificació tant econòmica com conceptual, era sens dubte l’arquitectura L’orfebreria, l’esmalteria, la illuminació dels manuscrits i les arts precioses en general, per la mateixa riquesa dels materials utilitzats i per la incidència que tenia en el…
Bibliografia general referent al romànic del Rosselló
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…
Sant Climent de Gréixer (Ger)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…